Temps acrílics

Exposició "Temporal" de Manel Batlle i Lluís Estopiñan
Centre Cultural de Granollers

..."Temporal" és, doncs, una reflexió comuna sobre la vida i el procés creatiu, vinculada a l'experiència de la pròpia existència, emmarcada i subjecta a la temporalitat de l'ésser humà. (...)

fragment extret de la presentació de l'exposició a la web del Centre Cultural de Granollers

Una reflexió sobre el temps plasmada en l'espai. Un espai que per Batlle és el tridimensional de les seves escultures i que per Estopiñan el bidimensional del quadres. Espai i temps, una dicotomia on l'espai és únicament el material sensible on el temps es fa tangible, on la vida es fa visible.

En la serie "interval temporal" trobem uns acrílics que Estopiñan omple de significats, on la pintura és pur temps atrapat en el moviment descendent del propi material al lliscar per la tela. A la durada d'aquest moviment s'interposen obstacles que matitzen la superfície i a l'hora contrueixen absències temporals, abnèsies es podria dir.

En un estrat superficial, els traços de carbonet i guix ens parlen del paper de l'home en aquest passar del temps. De com el ser i els seus actes són emmarcat per aquest espai-temps.

Prenent la reflexió proposada a la sèrie "intervals temporals" com una reflexió sobre el propi fet de viure (vida-mort). El treball "interval 1" ens presenta la vida com una interrupció en la mort. Un interval d'un blanc garibé nuclear definit o limitat per dues franges negres a dreta i esquerra de la tela.

Contràriament a l'opinió que el neixement i la mort (inici i final de la vida) tenen lloc en un instant, Estopiñan ens suggereix que la vida, o millor dit, l'existència es dóna entre el procés de començar a viure i el de començar a morir.

...y después comemos.

francesc martínez